Residència a Sant Llorenç

UNA CASA MÉS AL POBLE
El projecte comença amb la concepció de l’edifici de la residència com una illa més de la trama urbana de Sant Llorenç des Cardassar, tant en dimensió i geometria com en tipologia. Per una banda, la tipologia és l’illa tancada regular amb un pati central irregular, seguint l’exemple de les altres. D’altra banda, el sistema constructiu és de mur de càrrega en façana amb el primer aiguavés amb coberta inclinada de teula que baixa cap al carrer. El tercer element que acaba de donar aquesta escala d’illa residencial és el fet que les grans xemeneies que surten per damunt de la teulada, coincidint amb els nuclis de banys, xapen la façana en mòduls d’una mida equivalent a un habitatge entre mitgeres.

PROTECCIÓ DE L’ENTORN, RECOLLIMENT I INTROSPECCIÓ
Aquesta elecció tipològica, a banda d’establir un lligam de l’ús de la residència amb un ús residencial ordinari permet protegir-se d’un entorn hostil (del soroll dels magatzems de construcció de la parcel·la veïnada, de la proximitat del cementiri, i del punt verd). Així, les habitacions es reparteixen pel perímetre de l’edifici deixant a l’interior tant els patis com els espais d’ús comunitari, sales de convivència i menjadors. Això permet tenir a l’interior espais més protegits, controlats i acollidors tant per als residents com per als treballadors. La tipologia de les habitacions, agrupant els nuclis de banys, també permet que aquestes puguin gaudir d’aquests espais interiors.

La disposició de l’edifici a la parcel·la respon a aquest mateix raonament. Continua amb la trama viària existent al municipi i es col·loca a la màxima distància del cementiri i el punt verd.

COMUNITAT
Els espais lliures en quedar tancats dins l’illa es troben íntimament lligats als espais comuns i estan distribuïts per tot l’edifici. D’aquesta manera s’afavoreix l’autonomia dels usuaris, ja que poden emprar els espais lliures de manera protegida i sense haver de fer gaires desplaçaments. Així es generen petites comunitats de convivència on fruir d’espais exteriors de tota classe: terrasses, porxos, jardins, etc.

INCLUSIU
La tipologia de l’edifici està pensada expressament perquè sigui accessible tant per usuaris com treballadors i visitants. Mitjançant la creació de diferents unitats de convivència vinculades a patis i espais comuns, els usuaris tenen un fàcil accés des de les habitacions a tots aquests espais.

Aquestes unitats de convivència afavoreixen que els residents puguin gaudir de més autonomia, poden moure’s amb facilitat, ja que s’han repartit les sales de convivència equitativament de manera que totes les habitacions tenguin pròxim un espai comú.

La tasca dels treballadors es veurà facilitada, ja que el control que hagin de fer dels residents serà més senzill perquè estaran tots distribuïts en un espai més concret i controlat. Com els espais lliures són interiors les tasques de control es redueixen considerablement.

CLIMA
En el pla climàtic s’ha dotat les habitacions d’inèrcia tèrmica amb ús de marès i obertures controlades a la façana i el paviment de terrazzo. Això permetrà que les habitacions puguin conservar les condicions de temperatura òptimes sense una gran despesa energètica a l’hivern.

A l’estiu, la tipologia de les habitacions amb l’agrupació de banys permetrà una ventilació creuada que travessi tota l’amplada de l’habitació. A més la situació enretirada de les fusteries generant petits balcons, juntament amb uns estors accionables per comandament protegiran de la radiació excessiva.

Els espais lliures interiors a diferència de les habitacions estaran dotats d’aïllament tèrmic i poca inèrcia, ja que el seu ús és més intermitent.

Els espais lliures interiors es col·loquen de manera que tots gaudeixin de les condicions òptimes d’assolellament, ubicant els paquets de serveis a la façana nord dels espais comuns i quedant oberts a l’orientació sud amb terrasses i porxos. A l’estiu, la presència en els patis d’arbres caducifolis així com els estors d’espart permetran controlar la incidència de la radiació solar.

INSTAL·LACIONS
Seguint l’ordre de la retícula estructural, s’han previst unes zones per passos d’instal·lacions en els falsos sostres que se situen enfront dels nuclis de banys, i en els caixons que baixen per la façana del pati interior. Així les instal·lacions esdevenen fàcilment registrables i generen uns recorreguts molt eficients.

SOSTENIBILITAT
En l’elecció dels materials s’ha optat per la utilització de materials naturals i sempre que és possible de proximitat. Així, tant la façana perimetral com la del pati (en el cas dels banys) es plantegen amb murs de marès, un material natural, local, tradicional i amb cost energètic de transformació mínim. També seran de marès les terrasses exteriors pavimentades. 

L’estructura i les fusteries es plantegen de fusta, un material amb unes emissions de CO2 que es poden considerar nul·les. 

L’enrajolat dels banys i el sòcol de la façana de l’edifici es realitzarà amb rajoles de fang vitrificades, produïdes a Mallorca en forns de biomassa, i per tant tenen una petjada ecològica molt reduïda. 

L’aïllament es realitzarà amb suro natural prescindint així d’utilitzar aïllaments derivats del petroli. 

SISTEMA ESTRUCTURAL I RACIONALITAT CONSTRUCTIVA
La modulació regular de l’estructura de l’edifici que coincideix amb el ritme de buits regulars de façana i la distribució de programa funcional, facilita l’execució disminuint els costs i agilitzant la construcció. Al mateix temps permet que es generin menys residus. 

L’estructura de l’edifici, a banda dels nuclis i façana de marès es planteja amb un sistema de pilars, jàsseres i biguetes de fusta. Així es disposa una trama regular de jàsseres i pilars que genera una retícula a sobre de la qual es col·loquen les biguetes en la direcció adient en cada cas. 

A tota la franja perimetral de les habitacions i els despatxos, les biguetes es col·loquen sempre perpendiculars a façana seguint l’estratègia tradicional i generant la coberta inclinada de teula de la planta primera.